L’ecologisme dels pobles. “Poca gent et dirà que és ecologista, però fem com si ho fórem perquè ho hem viscut de sempre”

Aquest article desafia el sentit comú que ens informa que el desenvolupament socioeconòmic, al llarg de la història, ha comportat una millor consciència medi ambiental, una visió comunament acceptada que ha rebut suport teòric de la tesi postmaterialista. A partir d’un estudi qualitatiu –portat a terme a pobles que envolten el Delta de l’Ebre i l’Albufera de València— l’anàlisi d’enquestes que tracten temes mediambiental i l’anàlisi de les petjades ecològica i material, demostrarem com aquesta manera postmaterialista d’entendre el medi ambient, aliena la conscienciació mediambiental de les pràctiques i estils de vida. I el que és encara més importat, aliena la consciència mediambiental del creixement econòmic. Les persones generen un impacte mediambiental major quan diuen estar més preocupades pel medi ambient. L’article assenyala que es fa necessari un canvi en les visions del medi ambient i proposa una representació alternativa amb bases materials que no explote els recursos naturals.This paper challenges the common sense that socioeconomic development, over history, has brought with it an environmental consciousness, a commonly accepted view which has also derived theoretical support from Inglehart's "postmaterialist values" thesis. For doing so, we have conducted a qualitative study— carried out in villages surrounding the Ebre Delta and Albufera of València—, have analysed surveys —related with environmental issues— and both the ecological and material footprints. We argue that the type of environmental consciousness that is derived from the post materialist thesis is intermeshed with the commodity fetishism. That is somewhat explains how people can isolate their consumerist lifestyles from the environmental impact of these lifestyles. And what is most important, people can alienate their environmental concern from the economic growth. We point out that a change in the social visions of the environment is necessary. We propose an alternative representation that consider the environment as a material value and seeks not to exploit the natural resources